La bogeria

L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l’Armengol amb Daniel Serrallonga, fill d’una família de Vilaniu adinerada però amb molt mala estrella. Com ja recorda un personatge, el Daniel va venir al món amb la sentència feta. Serrallonga, fidel seguidor de Prim, aconsegueix l’acta de diputat. La mort en atemptat del general engega el seu procés cap a la follia. Aconsegueix una nova acta de diputat, ara sota l’ideari republicà, però les seves denúncies de pretesos complots només provoquen el rebuig i la indiferència general. De retorn a Vilaniu, Serrallonga es casa amb la filla d’un dels seus masovers. La relació es deteriora fins al punt que ell acusa la seva dona d’infidelitat. A principis del 1880, Serrallonga és una autèntica desferra humana: ingressa a l’Asil dels pobres i, aviat, al Manicomi d’Horta. Als tres mesos mor.